Consulta popular
L'any 2016, l'Ajuntament de Tortosa va convocar la primera consulta popular en el marc del Reglament municipal de Participació Ciutadana. L'objecte d'aquesta consulta era conèixer l'opinió de la ciutadania sobre el futur del monument a la Batalla de l'Ebre.
La data de la celebració va ser el dissabte, 28 de maig, del mateix any, i van poder votar totes les persones empadronades a Tortosa a data 31 de desembre de 2015 i que tingueren 16 anys complerts el dia anterior a la consulta.
Els centres de votació van obrir a les nou del matí sense problemes. Al llarg del matí i hagueren cues llargues en moltes de les onze seus habilitades per poder participar en la consulta. De fet, l'elevada participació va fer que, en algunes meses com la del Centre Cívic de Ferreries o la de l'Ajuntament, s'acumulessin una hora de cua i 45 minuts respectivament per exercir el vot.
Aquesta important afluència de persones també va fer que es reubiquessen les messes per gestionar les cues i s'afegissin urnes per poder votar. Fet que va remarcar l'Alcalde de la ciutat, destacant que va ser "una xifra per sobre de comicis com les eleccions europees".
En aquesta consulta, els tortosins van votar, per àmplia majoria a favor de mantenir i reinterpretar el monument aconseguint un 68,36% dels vots, front al 31,25% que es van decantar per l'opció de retirar-lo.
Nosaltres
Tortosins pel Monument
El 29 d'abril de 2016 es va constituir la plataforma 'Tortosins pel Monument' amb l'objectiu de defensar i posar en valor el Monument Commemoratiu de la Batalla de l'Ebre com una obra artística i arquitectònica de tots els tortosins.
Aquesta plataforma ciutadana tingué un paper fonamental durant la consulta ciutadana que va impulsar l'Ajuntament de Tortosa el maig del mateix any. En aquest sentit, fou l'única organització social que defensà l'opció guanyadora de "mantenir i reinterpretar el monument per promoure la memòria històrica i la pau", amb un 68,36% dels vots.
COREMBE
El 25 de novembre de 2020 neix el Col·lectiu per a la reinterpretació del monument de la Batalla de l’Ebre (Corembe), que se situa lluny de “qualsevol nostàlgia ideològica” i “contundentment” en contra del que va representar la dictadura però defensa que el monòlit pot ser reinterpretat per explicar pedagògicament el franquisme, com una “oportunitat per no oblidar les cicatrius del passat”.