Des d’aquest punt privilegiat al cor de la ciutat, porto gairebé 60 anys mirant-vos, però també escoltant-vos.
Conec a tots els tortosins i també als que ens visiten de tant en tant.
Tots heu passat pel pont de l’estat, tant d’anada com de tornada, així que em conec perfectament les vostres cares, però també de les vostres preocupacions, alegries i sentiments que teniu endins.
He tingut sempre els peus banyats, i fins i tot els genolls en les èpoques de grans avingudes per tots els ebrencs tan celebrades. La humitat i el vent tortosí formen part de la meva vida, fins al punt que ja no els noto, tot i ser conscient dels efectes estètics que m’han causat al llarg de tantes dècades.
He viscut totes les nostres festes i focs d’artifici, les fires – tant al Parc Teodor González com al Parc Firal – processons, actes culturals, festes del renaixement i activitats lúdiques, fent-me especialment feliç les activitats al riu i al seu voltant.
Però veig molt més. A un costat, el Parador, totes les antigues muralles, l’hospital Verge de la Cinta i la Catedral; i a l’altre, una perspectiva magnífica de l’espiell de Rambla Catalunya apuntant als Ports mitjançant la mira marcada per l’estàtua de la Plaça Corona d’Aragó que representa la munió de Catalunya, València i l’Aragó
Fa molts anys vaig viure satisfet com es construïa el Pont del Mil·lenari que us donava millor mobilitat. Tot i que vaig perdre certa proximitat amb alguns habituals, em vaig il·lusionar en sentir-me part d’un interès molt més general que particular.
No fa tant temps es va decidir recuperar i empolainar el Pont del Tren, tot donant-li una utilitat i esplendor a una infraestructura cent anys més antiga que jo. Jo més content que ningú, no em vaig sentir discriminat.
Ara fa pocs anys vaig començar a sentir coses, aparentment sobre el meu passat. Sembla que el meu pare o la meva mare em van donar una imatge, o un nom, que no tothom acceptava, però creieu-me, jo no en sóc conscient d’aquest llinatge.
Crec sincerament que els prejudicis, o les intencions polítiques, haurien d’estar molt per sota del que representen els elements i les persones d’una ciutat, una ciutat orgullosa no solament del seu passat, si no del futur que l’espera si no lluitem contra el nostre propi llegat.
Som qui som, i com a ciutat vivim de la imatge, no solament de la que nosaltres tenim, si no de la que tenen els altres. Diuen que existeix un tal senyor Google, al que jo no he conegut, però que si li preguntes: “Tortosa (Imágenes)”, sóc el majoritari a la busca i perfectament reconegut.
No entenc que he fet doncs per fer-me desaparèixer! No em podeu canviar la roba o el color, com si tornés a néixer? De veritat voleu renunciar a una part tan reconeguda de la nostra imatge?
No he parlat mai de política, ja que em comunico amb sentiments, però si cal prometre que em taparé la boca, ho faré content, per sempre i definitivament.
Vull veure créixer els vostres fills i nets, que em sentin part de la seva història tot i estar clavat al riu, i no em resulta fàcil creure que jo faci tanta ràbia quan un 70 per cent dels tortosins que van votar fa 5 anys ho van fer per mantenir-me present i viu.
Sóc Tortosa, la Tortosa d’avui, no la del passat, però m’agradaria ser també la Tortosa del futur.